En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d?enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n?hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d?Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.
Els desposseïts d?Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi.
Una novel·la imprescindible, d?una profunda crítica social i política, escrita amb l?habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.

Madurar a Karhide és un relat eròtic ambientat a Gethen, el planeta de la coneguda novel·la La mà esquerra de la foscor. La història segueix l?adolescent Sov Thade i el seu pas a l?edat adulta que dona títol al relat. A Gethen els humans no tenen gènere definit: durant vint dies experimenten la fase somer en gènere no binari, seguits d?uns quants dies d?activitat sexual on poden triar el gènere.
«El rei estava embarassat» de La mà esquerra de la foscor és una de les frases més famoses de la literatura de Le Guin. Quina és la primera pregunta que es fa quan neix un bebè? L?autora planteja un món on el gènere no determina el nostre present ni el nostre futur. Le Guin planteja temes com l?adolescència, el consentiment, els canvis hormonals, la diversitat sexual i de gènere amb naturalitat i llibertat.

Contes de Terramar està ambientat a Terramar, un vast arxipèlag de centenars d?illes envoltades per un oceà majoritàriament desconegut. La màgia i els dracs són una part central de la vida de l?arxipèlag, amb l'excepció de les terres de Kargad, on la màgia està prohibida.
A Terramar és important preservar un bon ús de la màgia per estar en harmonia amb el món, la màgia mal utilitzada pot produir un trastorn de l'equilibri i provocar una catàstrofe. Tot i que els dracs són més poderosos, actuen instintivament per preservar l?equilibri. Només els humans representen l?amenaça que pot destruir el seu món.

El capità Davidson dirigeix un campament militar al planeta Athshe, on viuen els criatins, una branca d?evolució de l?espècie humana adaptada completament al planeta. Els criatins viuen en simbiosi amb el seu entorn, una natura exuberant i rica, fins al punt que la paraula que defineix el seu món és bosc. Els criatins somien desperts per teixir els fils de la vida i es relacionen entre ells amb gestos incomprensibles per als terrans. Des de la prepotència i el menyspreu, els terrans exploten sense control els criatins i els recursos, i alimenten un conflicte que està a punt d?esclatar.
El nom del món és bosc d?Ursula K. Le Guin és una mirada furiosa cap a les pràctiques colonialistes, bèl·liques i extractives de l?ésser humà a la Terra. L?obra és una defensa de la natura amb una intensa crítica cap a la destrucció no només de l?entorn sinó d?altres cultures. Aquesta denúncia anticolonialista, ecologista, antimilitarista i feminista és més necessària que mai.

Amb milions d’exemplars venuts, el cicle de Terramar d’Ursula K. Le Guin ha guanyat un lloc molt apreciat a les prestatgeries dels amants de la fantasia d’arreu del món. Complex, innovador i profundament moral, ha estat comparat amb l'obra de JRR Tolkien i CS Lewis, i ha ajudat a convertir Le Guin en una de les autores de fantasia i ciència ficció més distingides de tots els temps.

Una versión extraordinaria del clásico Tao Te Ching de la mano del ingenio intuitivo de Le Guin, que estudió la sabiduría de la obra de Lao Tse durante cuarenta años.

La foscor amenaça de superar la Terra. A mesura que el món i els seus mags van perdent la seva màgia, en Ged, un poderós arximag i senyor de dracs, s'inicia en un viatge a vela amb l’Arren, un jove príncep d’Enlad. Junts navegaran fins als extrems més llunyans del món, molt més enllà del regne de la mort, per descobrir la causa d’aquestes pertorbacions del mal i per restaurar la màgia a la Terra.

Les Tombes d’Atuan és un temple sagrat en una de les illes de l’imperi de Kargad. Els karguesos no són com la resta d’habitants de Terramar: són bàrbars de pell blanca, no creuen en els mags i desconeixen l’existència de les paraules veritables. Amb només sis anys, la Tenar rebrà els honors d’una deessa; hereva d’un llinatge ancestral, regnarà com a Sacerdotessa Única a les Tombes d’Atuan. Però quin poder real tindrà? Governa la foscor, la por. La Tenar haurà de descobrir què significa exercir el poder de la llibertat d’elecció. La seva decisió serà una oportunitat de ser lliure i alhora pot canviar el destí de tota Terramar.

Ai arriba al planeta Hivern amb la intenció de que aquest s?aliï a la Federació Galàctica de mons habitats per éssers humans, l?Ekumen. Ai no podia preveure les dificultats que s?hi trobaria tot i que no és la primera vegada que contacten amb aquest món. L?habiten dues civilitzacions enfrontades i Ai haurà de trobar quina pot ser l?adequada per a la seva proposta. A més, es troba una singularitat entre els éssers que hi viuen, no són ni homes ni dones, són hermafrodites que en el període de Kemmer o zel adopten un sexe o l?altre.
La mà esquerra de la foscor d?Ursula K. Le Guin tracta temes com la desigualtat de gènere, l?abús de poder, els interessos polítics i la manipulació mediàtica. També reflexiona sobre conceptes com el temps, les relacions i les condicions de supervivència. Le Guin aprofita al màxim els seus coneixements antropològics i filosòfics per escriure una obra que perdurarà en el temps.